Miyamoto Musashi (宮本 武蔵, Miyamoto Musashi) (1584? - 19 de maig de 1645), va ser un famós guerrer Japó feudal. També és conegut com a Shinmen Takezō, Miyamoto Bennosuke, o pel seu nom budista Niten Dōraku. El nom amb el que s'autoanomena a la seva obra d'arts marcials "El llibre dels cinc anells" (Go-rin no sho) és Shinmen Musashi no Kami Fujiwara no Genshin.
Va néixer en 1584, a la població de Miyamoto, a la província de Mimasaka. Els avantpassats de Musashi eren una rama del poderós clan Harima, originari de la província de Kyushu, la illa més meridional de Japó. El seu avi, Hirada Shokan, era un servidor de Shinmen Iga No Kami Sudeshige, amo del castell de Takeyama i un important senyor feudal de l'època.
Quan Musashi tenia set anys d'edat, el seu pare, Munisai, va morir o desaparèixer (no se sap exactament). Ja que la seva mare havia mort feia temps, el noi fou posat sota la tutela d'un sacerdot, tiet matern seu. Així trobem a Musashi com un orfe durant l'època de les campanyes d'unificació del país del Taiko Hideyoshi. Fill de samurai, durant una de les èpoques més violentes de la història del Japó, els escrits el descriuen com un jove de caràcter tumultuós, amb gran força de voluntat, i físicament molt desenvolupat per la seva edat. El seu tiet va insistir en què estudiés les arts del guerrer, i això, unit al seu desenvolupament físic i el seu caràcter violent, va fer que ben aviat es veiés involucrat en combats. Es guarda registre d'una lluita en la qual va derrotar i matar a un guerrer adult, tenint tant sol tretze anys d'edat. El seu oponent era Arima Kigei, un expert samurai de l'escola d'arts marcials Shinto. Musashi el va lançar a terra i va acabar amb ell pegant-li el cap amb un pal quan intentava aixecar-se.
El següent combat seriós aproxima del que se'n té constància, es va donar quan Musashi tenia 16 anys, i en el qual va derrotar a Tadashima Akiyama. A la mateixa època, va abandonar la seva casa per començar un pelegrinatge en el qual va perfeccionar les seves habilitats a través de nombrosos combats, tant en lluites individuals com en batalles. Finalment es va assentar quan tenia 50 anys, ja que va considerar que havia aprés tot el que podia aprendre a base de vagabundejar. En aquest període de la història de Japó hi van haver molts guerrers embarcats en pelegrinatges similars, alguns en solitari, com Musashi; altres sota el patrocini d'alguna escola de lluita o algun senyor feudal.
Durant tot aquest període de la seva vida, Musashi es va mantenir relativament a part de la societat, dedicant-se exclusivament a la recerca d'il·luminació a través del Camí de l'Espasa. Dedicat solament a perfeccionar les seves habilitats, va viure d'una forma bastant precària, vagabundejant pel país i dormint a l'intempèrie al més fred hivern, sense preocupar-se del seu aspecte físic, ni casar-se, ni dedicar-se a cap professió, a més del seu propi estudi.
A la batalla de Sekigahara, en la que Tokugawa Ieyasu va succeir a Toyotomi Hideyoshi com a màxim dirigent del Japó, Musashi estava entre les files de l'exèrcit Ashikaga i contra Ieyasu. És a dir, va estar al bàndol perdedor. Va sobreviure no solament als tres dies que va durar el combat, en los quals van morir uns 70.000 guerrers, sinó també a la següent caça i massacre dels supervivents de l'exèrcit derrotat.
Va néixer en 1584, a la població de Miyamoto, a la província de Mimasaka. Els avantpassats de Musashi eren una rama del poderós clan Harima, originari de la província de Kyushu, la illa més meridional de Japó. El seu avi, Hirada Shokan, era un servidor de Shinmen Iga No Kami Sudeshige, amo del castell de Takeyama i un important senyor feudal de l'època.
Quan Musashi tenia set anys d'edat, el seu pare, Munisai, va morir o desaparèixer (no se sap exactament). Ja que la seva mare havia mort feia temps, el noi fou posat sota la tutela d'un sacerdot, tiet matern seu. Així trobem a Musashi com un orfe durant l'època de les campanyes d'unificació del país del Taiko Hideyoshi. Fill de samurai, durant una de les èpoques més violentes de la història del Japó, els escrits el descriuen com un jove de caràcter tumultuós, amb gran força de voluntat, i físicament molt desenvolupat per la seva edat. El seu tiet va insistir en què estudiés les arts del guerrer, i això, unit al seu desenvolupament físic i el seu caràcter violent, va fer que ben aviat es veiés involucrat en combats. Es guarda registre d'una lluita en la qual va derrotar i matar a un guerrer adult, tenint tant sol tretze anys d'edat. El seu oponent era Arima Kigei, un expert samurai de l'escola d'arts marcials Shinto. Musashi el va lançar a terra i va acabar amb ell pegant-li el cap amb un pal quan intentava aixecar-se.
El següent combat seriós aproxima del que se'n té constància, es va donar quan Musashi tenia 16 anys, i en el qual va derrotar a Tadashima Akiyama. A la mateixa època, va abandonar la seva casa per començar un pelegrinatge en el qual va perfeccionar les seves habilitats a través de nombrosos combats, tant en lluites individuals com en batalles. Finalment es va assentar quan tenia 50 anys, ja que va considerar que havia aprés tot el que podia aprendre a base de vagabundejar. En aquest període de la història de Japó hi van haver molts guerrers embarcats en pelegrinatges similars, alguns en solitari, com Musashi; altres sota el patrocini d'alguna escola de lluita o algun senyor feudal.
Durant tot aquest període de la seva vida, Musashi es va mantenir relativament a part de la societat, dedicant-se exclusivament a la recerca d'il·luminació a través del Camí de l'Espasa. Dedicat solament a perfeccionar les seves habilitats, va viure d'una forma bastant precària, vagabundejant pel país i dormint a l'intempèrie al més fred hivern, sense preocupar-se del seu aspecte físic, ni casar-se, ni dedicar-se a cap professió, a més del seu propi estudi.
A la batalla de Sekigahara, en la que Tokugawa Ieyasu va succeir a Toyotomi Hideyoshi com a màxim dirigent del Japó, Musashi estava entre les files de l'exèrcit Ashikaga i contra Ieyasu. És a dir, va estar al bàndol perdedor. Va sobreviure no solament als tres dies que va durar el combat, en los quals van morir uns 70.000 guerrers, sinó també a la següent caça i massacre dels supervivents de l'exèrcit derrotat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada